Ens ha deixat el company Miquel Àngel Sòria Cuartero
( Lleida, 25 de març de 1946 – Barcelona ,14 d’agost de 2025)
La matinada del 14 d’agost de 2025 en ha deixat massa aviat l’estimadíssim company i amic Miquel Àngel Sòria Cuartero a l’edat de 79 anys.
A mitjans dels any 60 del segle XX, Miquel Àngel va estudiar magisteri a Lleida. Quan va aprovar les oposicions va treballar a diversos pobles de les terres de Ponent. L’any 1970 fou destinat a Balaguer on exercí el seu ofici fins l’any 1976 en que es va traslladar a Barcelona.
En arribar a Balaguer començà a freqüentar l’Ateneu on entrà en contacte amb els mitjans d’oposició al franquisme, entre ells els membres del PSUC, que molts fins i tot aquells que no n’eren militants, anomenàvem simplement com “el partit”. La ciutat havia estat des feia més de quaranta anys, terra fèrtil per a el moviment pagès i obrer. Va ser bressol de persones claus per molts de nosaltres com el nostre inoblidable Pere Ardiaca, com Tomàs i Teresa Pàmies i Marcel·lí Bergé, entre molts. Aquesta estirp de gent està representada aquí per les amigues Natàlia (de la Sentiu) i per la Núria Bergé.
En Marcel·lí va exercir una influència decisiva en el nostre amic que el va dur a militar al PSUC. En Miquel Àngel, lleidatà de naixement però d’estirp aragonesa aprengué a parlar en català i va començar a participar activament en la lluita antifranquista per les llibertats, la democràcia i pels drets de la classe obrera. Es va incorporar a la lluita al costat de companys com de Pere Ardiaca que acabava de sortir de la presó i havia estat enviat a Lleida pel partit, de Felip Rull, i Àlex Sàrraga que ens ha deixat fa poc més de tres anys. Entre d’altres, és clar. En Felip, el gran amic d’en Miquel Àngel i de la Natàlia es troba entre nosaltres en aquest homenatge. Ell ens podria explicar moltíssimes coses sobre la lluita antifranquista d’aquells anys a les comarques de Lleida, sobre les tasques que va desenvolupar en Miquel Àngel aquells anys i sobretot per les vivències comunes entre ambdós.
D’aquelles vivències només avui només donaré dos petits exemples:
El 28 d’octubre de 1973 en Miquel Àngel va assistir a una reunió clandestina de l’Assemblea de Catalunya celebrada a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. I anava en representació de les Terres de Ponent. La policia franquista va irrompre a l’església i detingué a tots aquells que no van poder esmunyir-se entre els assistents a una missa que s’hi estava celebrant. El nostre amic fou un dels 113 detinguts. Ell mateix ha explicat la seva experiència a la comissaria de Via Laietana i a la presó Model en un article publicat a Realitat l’any 2023 amb motiu del 50 aniversari dels fets. Amb la sobrietat de paraula que el caracteritzava tancava l’article amb aquestes paraules:
“Després amb el pas del temps, a poc a poc – malgrat tenir dipositat l’import de les fiances des del primer moment-, vam anar sortint. Jo vaig sortir la primera setmana de desembre. Em vaig incorporar a les classes, a Balaguer, fins que el febrer de 1974 em van suspendre de feina durant sis mesos.
Després vindria l’Amnistia”.[1]
Una altra traça d’aquesta activitat l’hem trobat a l’Arxiu en la forma d’un cartell d’un míting celebrat al Teatre Principal de Lleida el 24 de juny de 1976, sota el lema “Lleida: Problemes actuals i futur democràtic”. El dictador trigaria encara un any i cinc mesos a morir al llit. Organitzar aquella “innocent” xerrada en aquell context no era gens fàcil. El franquisme agonitzava però els seus darrers cops eren cruels com sempre. El 27 de setembre de 1975 encara va cometre els seus darrers assassinats. El risc de organitzar i participar en aquestes activitats és evident. En Miquel Àngel estava on calia estar.
Un mestre de vida
Per a la família, com pels companys i amics, també pels seus alumes de l’escola primària ( a Balaguer i Barcelona) i més de l’institut ( Sant Fost de Campsentelles) en Miquel Àngel, sempre fou allò que Antonio Gramsci anomenava un mestre de vida.
Què és un mestre de vida?
És aquell que predica amb els seus fets tant o més que amb les seves paraules. Un “mestre vida” no ho és pel que diu sinó pel que fa.
Tots els que el vàrem conèixer estarem d’acord en que en Miquel Àngel fou una de les millors expressions del dictum de José Martí: “Fer és la millor forma de dir”.
Existeixen nombrosos testimonis d’això procedents dels seu ex-alumnes. Ens arriben tres exemples:
A un alumne de Balaguer, en acabar l’EGB, en Miquel Àngel li va haver de donar un consell encertat, però difícil de donar. Quaranta anys més tard aquella persona se’l va trobar casualment li agraí de tot cor aquelles paraules que l’havien ajudat.
Quan l’any 1976 es trasllada a Barcelona fou destinat al col·legí de Primària Miquel Bleach del barri d’ Hostafrancs. Un alumne d’aquest etapa, en li va expressat recentment la mateixa idea: “Vostè és la persona que em va ensenyar a viure”.
L’any 1989 es trasllada a viure a Santa Maria de Martorelles i passa a treballar a l’ IES de Sant Fost de Campsentelles. Impartia les assignatures de llengua i literatura castellana i catalana. D’aquest període també tenim testimoni de la seva influència en els alumnes i l’admiració que li professaven, per exemple: “El millor professor que he tingut”.
Com dèiem, en Miquel Àngel era mestre vida.
La seva lluita “sorda i constant”
Acompanyava la seva lluita “sorda i constant” ( com deia Raimon), amb un capteniment discret. Parlava en el cas que era necessari, evitant la retòrica vàcua e inconsistent. Quan prenia la paraula la seva aportació solia ser certeres i gairebé sempre servia per a construir.
No deixarem de banda el tarannà que tots aquells que el vau conèixer recordareu: la fina ironia amb que enfrontava totes les tasques que la vida li posava pel davant així. Tant en la vida familiar com les lluites que vam compartir. El seu particular sentit de l’humor, la seva sornegueria, eren la millor prova d’una intel·ligència subtil així com de la seva extensíssima cultura.
L’any 1982 fou un dels fundadors del PCC, on milità sense pausa fins l’any 2014, en que va passar a militar a Comunistes de Catalunya. N’era membre del seu Comitè Executiu. Fins del darrer dels seus dies.
Miquel Àngel Sòria, amb Adonio González, en un recés del tercer Congrés de Comunistes de Catalunya celebrar a l’Aliança del Poble Nou de Barcelona el 14 de desembre de 2024.
Trasllat al Vallès Oriental
L’any 1989 la Natalia, en Marc i la Laia i ell varen anar a viure a Santa Maria de Martorelles. L’any 1995 va ser escollit regidor del seu municipi en una llista del PCC. Fou alcalde de Martorelles entre el 15 de setembre de 2004 i el 12 de juny de 2009. Durant el seu mandat impulsà un pla de sanejament de les finances municipals molt malmeses per l’anterior govern convergent. La fermesa tranquil·la amb que fer aquesta tasca necessària va servir al municipi per fer front al dèficit heretat. Posà en marxa el sistema de recollida selectiva porta a porta, que inicialment originà alguna protesta, instigada des del darrere pels mateixos que havien endeutat la ciutat. El temps li va donar la raó: des llavors el municipi ha mantingut aquest procediment que ha mostrat als reticents que és un sistema de gestió sostenible i responsable.[2]
El dia 5 de maig de 2007 inaugurà com a alcalde la biblioteca municipal Montserrat Roig. Alguns de vosaltres recordareu quan es va inaugurar aquesta biblioteca amb l’assistència d’una llegenda de la lluita contra el feixisme: Neus Català, deportada a Ravensbrück i premi Sant Jordi, per la seva lluita antifeixista.
Martorelles, 5 de maig de 2005, l’alcalde Miquel Àngel Sòria en companyia de la Neus Català, durant la inauguració de la Biblioteca Montserrat Roig.
En aquells anys i fins a 2014, en Miquel formà part de la Fundació Pere Ardiaca. Hi treballà amb diversos companys com en Manuel Moreno, en Manuel Delgado, o en Celestí Sánchez, que també ens ha deixat recentment.[3] Un cop la Fundació canvià de nom i passà a ser la Fundació Neus Català el nostre company va seguir col·laborant-hi activament.
Pels voltants de l’any 2009, en Miquel Àngel fou còmplice actiu de la creació de l’ Ateneu del Roig de la Vila de Gràcia.[4] Properament en Joan Lou, la Rosa, l’Adelina i altres companys que varen endegar aquesta nova aventura cultural, social i política, ens parlaran amb més detall de la seva aportació a aquesta creació dels veïns de Gràcia.
La imaginació al poder! any 2009 conspirant per a crear l’Ateneu Roig De Gràcia.
Vaga general 9 de març de 2012, en Miquel Àngel amb d’altres membres de l’Ateneu Roig de Gràcia, organizant un piquet informatiu.
Des de 2016 s’incorporà a l’equip de treball de l’Arxiu Josep Serradell.
2024. Miquel Àngel, Natalia i Mercedes reparant l’armari on es diposita la col·lecció de cartells de l’Arxiu Josep Serradell
Junt a la seva companya Natàlia van formar un tàndem que ha contribuït decisivament a classificar i catalogar tots fons fotogràfics de l’Avant. Un tresor de la memòria obrera i comunista. També han van classificar i catalogar tots els fons de hemerogràfics de l’arxiu. Una tasca “sorda i constant” per a conservar les fonts de la nostra història, que mai no agrairem prou a tots dos. Fer és la millor forma de dir.[5]
Amb Natalia i d’altres companys a l’entorn de la Neus Català
Un lector empedreït
Fou sempre un lector empedreït i incansable. Tenia una passió bibliòfila que avui poques persones comprenen però que és mostra d’una faceta que ha d’acompanyar a qualsevol persona que pretén transformar el món: la sensibilitat literària i la recerca del saber i comprendre el món.
Anys 2008, amb en Joan Lou en un sopar de la Fundació Pere Ardiaca
En Joan Lou ens informa que els anys 1970-80 en Miquel Àngel era el principal client de la llibreria d’ Hostafrancs del carrer Moianès, de Barcelona, Molt a prop de l’Escola Miquel Bleach on treballava. Això li va permetre conrear una cultura literària immensa. Era un gran coneixedor de la poesia i de la literatura catalana, espanyola i universal, durant anys escrivia una columna setmanal sota el rètol Arrels a la revista Realitat on acostava als lectors de la revista fragments, comentaris i reflexions que ens estimulaven a la lectura.
En els darrers anys, cada dia cap a tres quart de set del matí, un nodrit grup d’amics, companys i camarades rebíem un email seu. L’assumpte: “Bon dia”. Molts ens preguntàvem a quines hores es despertava per a regalar-nos aquell compendi quotidià de poesia i literatura, d’anàlisi polític i de sentit de l’humor ens ajudava a començar el dia preparats per allò que vingués.
Trobem a faltar el teu Bon dia!, Miquel Àngel. Cada matí, quan obrim el correu electrònic ens colpeix no rebre la seva salutació matinal. Ens posa encara més tristos la certesa de que ja no el rebrem mai més.
Reunir la seva “obra dispersa” i transmetre-la a les noves generacions
Des de feia molts i molts anys publicava articles a diversos òrgans de premsa col·lectius: Avant; [6] a la revista Un roig encès, a la revista de la Fundació Pere Ardiaca l’Espurna; entre 2016 i 2023 escrivia una columna setmanal “Les Arrels” ( 82 articles) [7] i, des de 2023 nombrosos articles a Realitat (36)[8]. El seu darrer article a Realitat és del passat 1 de maig d’enguany i, precisament, porta el títol El Primer de Maig i els comunistes.[9]
Des de l’Arxiu ens proposem de fer tota una recopilació de tota aquesta “obra dispersa”. El millor homenatge que li podem fer que transmetre el seu llegat a les futures generacions.
Fins sempre, estimat!
Miquel Àngel, trobarem a faltar el teu somriure, però el record de tot allò que ens vas oferir amb la teva vida i obra la no s’esborrarà mai dels nostres cors.
Mollet, 15 d’agost de 2025
L’equip de l’ Arxiu Josep Serradell
[1] Miquel Àngel Sòria, L’Assemblea de Catalunya i la detenció dels 113, 50 anys després, https://www.realitat.cat/2023/10/lassemblea-de-catalunya-i-la-detencio-dels-113-50-anys-despres/
[2] https://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=1007
[3] Arxiu Josep Serradell, Ha mort el nostre company Celestino Sánchez Ramos, https://arxiujosepserradell.cat/ha-mort-el-nostre-company-celestino-sanchez-ramos/
[4] https://www.roigcultura.cat
[5] https://www.realitat.cat/2022/11/larxiu-josep-serradell-un-diposit-memoria-collectiva/
[6] https://arxiujosepserradell.cat/avant/
[7] https://web.archive.org/web/20160813143312/http://miquelangelsoria.realitat.cat/
[8] https://www.realitat.cat/author/miquel-angel-soria/page/4/
[9] Miquel Àngel Sòria, El Primer de Maig i els comunistes, https://www.realitat.cat/2025/05/el-primer-de-maig-i-els-comunistes/