Paul Éluard
El 18 de novembre de 1952 moria el gran poeta francès Paul Eluard. Un dels creadors del surrealisme amb André Breton, Louis Aragon i Philippe Soupault, va ser sempre un surrealista “rar”.
Només cal llegir-lo: “Hi ha una paraula que m’exalta, una paraula que mai he pogut sentir sense experimentar una gran esgarrifança, una gran esperança, la més gran, la de vèncer a les potències de la ruïna i de la mort que oprimeix els homes, aquesta paraula és: fraternitat”.
Als últims anys de la seva vida va participar, formant part de la delegació francesa, a la reunió del primer Congrés mundial dels intel·lectuals per la Pau a Wroclaw (Polònia) juntament, entre d’altres, amb Picasso, Léger, Joliot-Curie, Vercors, Claude Autant-Lara o Jean-Louis Barrault.
Més tard participa també, venent llibres al carrer, en un altre moviment per la Pau promogut pel PCF, el Comitè Nacional dels Escriptors (C.N.E.). Cal destacar que un dels llibres que mitjançant aquest sistema va obtenir més ressò va ser les Communistes de Louis Aragon.
Tenim sempre present Paul Éluard a la nostra memòria i ens ajuda la lectura del seu poema Liberté,del que Miquel Àngel Soria ha fet una traducció al català.
LIBERTÉ
A les meves llibretes d’escola
Al meu pupitre i els arbres
A la sorra a la neu
Escric el teu nom
A totes les pàgines llegides
A totes les pàgines en blanc
Pedra sang paper o cendra
Escric el teu nom
A les imatges daurades
A les armes dels guerrers
A la corona dels reis
Escric el teu nom
A la selva i el desert
Als nius a les ginestes
A l’eco de ma infantesa
Escric el teu nom
A les meravelles de les nits
Al pa blanc quotidià
A les estacions promeses
Escric el teu nom
A tots els parracs blaus
A l’estany sol florit
Al llac lluna viva
Escric el teu nom
Als camps a l’horitzó
A les ales dels ocells
I al molí de les ombres
Escric el teu nom
A cada alè de l’aurora
Al mar als vaixells
A la muntanya boja
Escric el teu nom
A l’escuma dels núvols
A les suors de la tempesta
A la pluja espessa i suau
Escric el teu nom
A les formes brillants
A les campanes de colors
A la veritat física
Escric el teu nom
Als viaranys desperts
A les carreteres desplegades
A les places desbordades
Escric el teu nom
Al llum que s’encén
Al llum que s’apaga
A les meves cases reunides
Escric el teu nom
Al fruit tallat en dos
Del mirall i de ma habitació
Al meu llit buit de closca
Escric el teu nom
Al meu gos gormand i tendre
A les seves orelles aixecades
A la seva maldestra pota
Escric el teu nom
Al trampolí de ma porta
Als objectes familiars
Al corrent de foc beneït
Escric el teu nom
A tota carn concedida
Al front dels meus amics
A cada mà que s’estira
Escric el teu nom
Al got de sorpreses
Als llavis atents
Molt per sobre del silenci
Escric el teu nom
Als meus refugis destruïts
Als meus fars col·lapsats
Als murs del meu avorriment
Escric el teu nom
A l’absència sense desig
A la solitud nua
A les escales de la mort
Escric el teu nom
A la salut recuperada
Al risc desaparegut
A l’esperança sense memòria
Escric el teu nom
I pel poder d’una paraula
Torno a viure
Vaig néixer per reconèixer-te
Per anomenar-te
Llibertat
Us deixem l’enllaç d’una de les versions en francès.
Hi ha una versió de Nacha Guevara, en castellà, que agafa la idea però no té res a veure amb el poema d’Éluard.