77 aniversari de l’assassinat del maqui “Palau”.
El passat 31 de desembre de 2021, es va realitzar un homenatge al maqui Palau en el 77 aniversari dels seu assassinat en els fets del Mas Puigvert. L’acte fou organitzat per l’Amical Antics Guerrillers de Catalunya i va transcórrer en el cementiri de Sant Iscle de Colltort ( Sant Feliu de Pallerols, La Garrotxa).
Va iniciar l’acte el company Raül Valls, president de l’Amical que va recordar els fets en els que va morir el maqui Palau que està enterrat al cementiri de Sant Iscle. No es coneix la identitat del guerriller que va fer ofrena de la seva vida per la llibertat al mas Puigvert. Palau és segurament un nom de guerra que consta a l’atestat dels fets redactat pel comandament de l’escamot de la Guardia Civil que va parar una emboscada als guerrillers i que el varen assassinar allà mateix.
Escolteu la narració dels fets i les paraules inicials d’en Raül Valls.
Tot seguit, en Joan Boada va recitar el poema Volveremos de Louise Michel, escrit a la presó de Versailles el dia 8 de setembre de 1871.
VOLVEREMOS.
A mis hermanos
¡Pasará el tiempo, los días, los años!
¡Crecerá la hierba sobre los muertos!
Acabará sus días lo que hoy nazca;
Los barcos no volverán a los puertos
Pasarán las noches oscuras,
se harán polvo las altas montañas,
las celdas, las tumbas,
pasarán como las olas
pero, proscritos o muertos,
volveremos.
Volveremos en multitud innumerable;
Volveremos por todos los caminos,
como espectros vengadores saliendo de la sombra,
volveremos apretando los puños.
Unos en sus pálidos sudarios,
otros todavía sangrantes,
lívidos bajo las rojas banderas
los huecos de las balas en sus flancos.
¡Todo acabó!
Los fuertes, los valientes,
todos habéis caído, oh, mis amigos,
y ya se arrastran los esclavos, los traidores y los viles.
pero ayer, yo os soñé,
hermanos míos,
hijos del pueblo victorioso,
fieros y valientes como nuestros padres marcharon,
con la Marsellesa en los ojos.
Hermanos, en tal desmedida lucha,
amé vuestro coraje ardiente,
bajo la metralla rugiente y tonante,
con las rojas banderas flameando al viento
Volveremos por todos los caminos
Volveremos…
A continuació, Raúl Valls ve llegir unes paraules en nom de l’Amical Antics Guerrillers en les que va fer un balanç de les activitats desenvolupades per l’Amical durant l’any 2021, l’ “Any Cisquet”. El podeu escoltar aquí:
El text del discurs el podeu llegir aquí:
” Benvinguts/des, i moltes gràcies per ser aquí.
Avui fa 77 anys la tràgica guerra que assolava Europa i el món van passar pel mas Puigvert i per la vall de Sant Iscle de Colltort. La mort d’en Palau que avui recordem, era una entre les milions que durant aquell 1944 la guerra total al món estava provocant.
En Palau és un d’aquells milers de republicans espanyols anònims que després de la derrota de la República van seguir la lluita a França contra el feixisme, conscients d’estar plantar cara a la pitjor xacra que amenaçava la llibertat i la dignitat de la humanitat sencera. Fent-li homenatge a ell el volem rendir també a tots els lluitadors que al llarg del continent es varen batre per la llibertat de les dones i homes, i del pobles.
Des de l’Amical Antics Guerrillers hem treballat durant tot any 2021, any Cisquet, per seguir restituint la memòria d’aquelles lluites i d’aquells que de forma tant generosa les van lliurar. Ha estat un any intens, on hem reeditat l’emblemàtic llibre “Cisquet, un maqui olotí” incorporant els fets del Puigvert que fan que avui siguem en aquest cementiri de Sant Iscle, hem seguit treballant en la recuperació de les rutes guerrilleres, senyalitzant i divulgant uns camins que van ser les venes obertes de l’esperança de llibertat i democràcia en els temps negres de la dictadura, les jornades del maquis a Can Trona, de nou presencials; i sobre tot l’estrena del documental “Cisquet i el seu germà” aquest novembre ha culminat la fita principal que ens vàrem proposar al juny de 2018: que la curta i intensa vida de Francesc Serrat Pujolar no restes en les tenebres de tots els oblits imperdonables que han marcat els darrers 40 anys. Però també ha estat un any de tristors i pèrdues. El juny ens va deixar el nostre estimat Miquel Serrat. Sense ell tot el ha passat aquests tres darrers anys no hagués estat possible i segurament avui no seriem aquí.
També volem recordar a testimonis com en Pere Solé de Santa Pau i en Joan Sala, fill gran de la Cristina Zalba persones senzilles i anònimes que ens han ajudat a reconstruir un passat que no passa, però que alguns voldrien oblidat i enterrat per sempre. I com no un record emocionat per l’Almudena Grandes que amb els seus “Episodios de una guerra interminable” va contribuir a que la memòria dels vençuts no quedes ofegada sota el mar d’indiferència que els vencedors de la guerra desitjaven.
Avui cloem l’any Cisquet però la lluita continua i els projectes de l’Amical creixen dia a dia. La història que des del Coll de les Falgueres, aquell fred desembre de 1944 i que va dur als tràgics fets del Puigvert ens ha dut fins a Oix i a conèixer al guerriller Antoni Figueras i a la Cristina Zalba, una dona heroica que no va dubtar en exposar la seva vida per la causa que en aquells moments es jugava a tota Europa.
En sentireu a parlar! Esperem que durant l’any que esta a punt de començar aquesta història pugui tenir el reconeixement que mereix. No dubteu que hi posarem tot el nostre empeny i il·lusió. Així com d’altres projectes que durem a terme.
Per tant , company Palau, amics i camarades, la nostre lluita continua.
La recuperació de la memòria no és només una simple restitució del passat, és també una lluita del present per guanyar el futur, aquell que somiaren en Cisquet, en Figueras, la Cristina Zalba, en Josep Gros, la Victòria Pujolar,… tots aquells joves de la República que segueixen sent els nostres companys de lluita per guanyar un món millor, més just i igualitari, sense misèries ni explotació. El món que ells van somiar i que segueix sent el món que volem pels nostres fills i filles.
Endavant amb la lluita! Visca el maquis i Visca la República!
A continuació va parlar la Roser Costa Juanola testimoni dels fets del Cisquet.
Podeu escoltar les paraules de la Roser en aquest vídeo:
Per a cloure l’acte, el company Raül Valls tot recitant aquest poema de Luis Cernuda:
1936
Recuérdalo tú y recuérdalo a otros,
Cuando asqueados de la bajeza humana,
Cuando iracundos de la dureza humana:
Este hombre solo, este acto solo, esta fe sola.
Recuérdalo tú y recuérdalo a otros.
En 1961 y en ciudad extraña,
Más de un cuarto de siglo
Después. Trivial la circunstancia,
Forzado tú a pública lectura,
Por ella con aquel hombre conversaste:
Un antiguo soldado
En la Brigada Lincoln.
Veinticinco años hace, este hombre,
Sin conocer tu tierra, para él lejana
Y extraña toda, escogió ir a ella
Y en ella, si la ocasión llegaba, decidió apostar su vida,
Juzgando que la causa allá puesta al tablero
Entonces, digna era
De luchar por la fe que su vida llenaba.
Que aquella causa aparezca perdida,
Nada importa;
Que tantos otros, pretendiendo fe en ella
Sólo atendieran a ellos mismos,
Importa menos.
Lo que importa y nos basta es la fe de uno.
Por eso otra vez hoy la causa te aparece
Como en aquellos días:
Noble y tan digna de luchar por ella.
Y su fe, la fe aquella, él la ha mantenido
A través de los años, la derrota,
Cuando todo parece traicionarla.
Mas esa fe, te dices, es lo que sólo importa.
Gracias, compañero, gracias
Por el ejemplo. Gracias por que me dices
Que el hombre es noble.
Nada importa que tan pocos lo sean:
Uno, uno tan sólo basta
Como testigo irrefutable
De toda la nobleza humana.
L’acte es va cloure amb una ofrena floral davant la placa commemorativa dels fets.
